***

Ho hem fet:

Mercè Climent: recitació (6, 17)
Jesús Colomer: trompeta (15)
Martí Gadea: bodhram (1, 5), caixa (1), veu (8, 23)
darbuka (16, 23), piano (24)
Rafael Gisbert: percussió (7,16, 22), saxo (7), clarinet (7,18)
arpa de taula (11), dolçaina (22)
Cristina Martínez: veu (4,10, 13, 23)
David Payà: violí (19)
Laia Vaello: violoncel (2)
Ximo: guitarra clàssica i acústica, flabiol (1), flauta (16), veu, cors

***

Gravat, mesclat i masteritzat als Estudis14 per Rafael Gisbert “Cato”
[ xarxastudis.com/estudis14 ].
Muro del Comtat, primavera 2013 - hivern 2014
Producció i música: JGG
Arranjaments de Ximo, amb la col·laboració inestimable de Laia Vaello, David Payà, Rafael Gisbert i Jesús Colomer.
Sense el músic i tècnic Rafael Gisbert, naturalment, les cançons mai no haurien tingut ales. L'escriptora Mercè Climent i la cantant i mestra Cristina Martínez hi han aportat dolçament, al camí, les seues inoblidables veus i sentiments. Martí, guerrer, ens ha oferit pertot la pròpia inèrcia a construir unes cançons i un món més alegre, contra les tristors quotidianes de cada realitat. Va tot motivat en si mateix, per aquest veritable humanista que és vostè, i que són i seran tots vostès.

***

Aquestes 'invencions musicals', fetes entre els dies i els paisatges de finals del 2012 i l'any 2013 -llevat d'1 (una base del 2007, inicialment concebuda com a 'Instrumental') i 13 (que és una creació que es remunta al 2005 i que solia albergar el poema "La princesa del Iang Tsé" de S. Espriu)-, voldrien ser un homenatge personal a Màrius Torres. La primera edició dels seus poemes, "Poesies", va veure la llum a Coyōhuahcān (Mèxic) l’any 1947, gràcies al seu amic Joan Sales, exiliat arran de l'avanç final del feixisme sobre el nostre país
(www.topobiografies.cat/joan-sales-i-valles). L’obra es troba digitalitzada al lloc de la Càtedra Màrius Torres (catedramariustorres.udl.cat), d'on hem extret els gravats que il·lustren aquest humil treball autoeditat. Que em pugueu disculpar qualsevol absència segura i d'altres llicències i més que evidents mancances, i acceptar així, estoicament, aquesta nostrada representació sonora fruit de l'entusiasme. Gràcies a tots i a totes, a cadascú de vosaltres, sempre amatents i disposats a reconstruir la realitat feliç que mereixem dins la terra sencera.

***



POEMES
ximopoesies.blogspot.com

OBRA I BIBLIOGRAFIA
Espai Màrius Torres
www.catedramariustorres.udl.cat/espaimt/mariustorres/item.php

GEOGRAFIA LITERÀRIA
Endrets. Geografia Literària dels Països Catalans
www.endrets.cat

ALTRES TREBALLS DISCOGRÀFICS SOBRE L'OBRA DE MT

MERITXELL GENÉ, Així t'escau la melangia (2013)
www.meritxellgene.cat
meritxellgene.bandcamp.com
vimeo.com/80449555

XAVIER RIBALTA, La ciutat llunyana (2010)
www.xavieribalta.com
www.youtube.com/watch?v=jIzxYR-nmI0

CAN 64/ CARLES FERRAN / FRANCESC PASCUAL
www.youtube.com/watch?v=WBYffSnjGxk
www.youtube.com/watch?v=xCE3hyJxBh4

ALTRES: LLUÍS LLACH, BIEL MAJORAL, ETC.
www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Poeta?autor=221

RECITACIONS DE POEMES
CNL-Lleida
www.youtube.com/watch?v=VEaLiRIPdM8

CENTENARI MÀRIUS TORRES 1910-2010
www.segre.com/m_torres


***
***

La poesia que Màrius Torres tria per ser publicada neix d’una peripècia vital sotmesa a cercles concèntrics de renúncies —aïllament físic i del context social, separació de familiars i amics, pas de ciutadà lliure a súbdit derrotat— que mena el poeta a un procés d’indagació i de cerca de respostes a interrogants sobre el sentit de la vida i de la seva existència. Malgrat les condicions d’escriptura de la seva poesia, la paraula poètica de Màrius Torres no té cap olor de resclosit, no és tenebrosa ni pessimista, sinó lluminosa com l’alba d’abril i clara com un capvespre d’octubre. De vegades, la boira del dubte emergeix amb força; d’altres, la desesperança prova d’entrar a escena, però un mot impedeix que sigui la protagonista, com ocorre amb el “gairebé” del penúltim vers de l’elegia “Dolç àngel de la Mort”

Els poemes de Màrius Torres ens desvetllen allò que abans no era visible. Els seus versos, alats, impregnats de música, amb ressonàncies romàntiques i simbolistes, ens acosten a temes com l’etern cicle de la vida a la natura, on mort i vida s’agermanen; la solitud dels humans, per ben acompanyats que estiguin; la dualitat entre confiança i temor davant la divinitat; el neguit davant la temença del dolor que s’acosta; la voluntat de sobreviure com a membre d’un
poble a les malvestats històriques. El to d’aquests versos és un to
de confessió secreta i solitària, a mitja veu: el to amb què es fan les
confidències i es revelen els secrets, sense escarafalls ni retòriques
buides. L’“ars poetica” de Màrius Torres està més propera a la dels
artistes que treballen, empesos per una força interior, per transformar
els “documents extrets de les seves emocions” en obres d’art, que al
d’aquells que investiguen sobre el llenguatge heretat per a modificar-
lo. En el combat de Torres el llenguatge juga un paper primordial per
a la creació de l’estil; la cerca del mot més escaient per suggerir i
l’eliminació dels trets més anecdòtics formen part del procés de saber encarnar sentiments i idees, a través de correlats objectius extrets dels cicles de la natura i de la música, en estructures mètriques que emocionin els lectors.

El poeta fa el camí des del dolor cap a la joia. I aquesta joia és la
que troba el lector en poemes que l’endinsen en un àmbit literari que
duu a noves dimensions estètiques i morals: accedir a l’obra d’aquest poeta és una experiència on estètica i ètica van acordades. Hom sent la joia en una paraula poètica xopa de coratge i d’esperança, càlida com un alè de primavera. Una paraula que, quan connecta amb el lector, esdevé una companyia reconfortant, un far en la boira, en els viatges cap a Ítaca.

Margarida Prats Ripoll, 'Poesies de Màrius Torres', 2012

***
***